Perfil de usuario

Les dimensions de l’atac global contra la biodiversitat que el sistema-món colonial i capitalista du a terme queden molt ben explicades en aquesta obra. Fins i tot, en captar l’abast, provoquen una certa sensació de desesperació. És difícil de digerir la maldat i l’estupidesa que radiquen en les persones que dirigeixen corporacions com Bayer, BP o tantes altres. Vandana Shiva deixa molt clar la raó per la qual és imprescindible un sentiment d’unicitat amb el món, amb la terra, amb les seves criatures. També exposa amb brillantor perquè la biodiversitat i la diversitat en tots els sentits son una garantia de supervivència i benestar. Des del meu punt de vista crec que només caldria fer un pas més i relacionar aquesta cosmovisió, emparada en el tàndem unicitat-diversitat, amb l’espiritualitat per tal de completar-la, però potser l’autora es reserva aquesta part, pensant en un públic occidentalitzat, que és incapaç de respectar les epistemologies que conserven des de la seva generositat i humilitat un espai per a l’amor pel tot inabastable.

Pels que necessiten autoritat científica Shiva és física i filòsofa, bona coneixedora de la quàntica, de la botànica, de la biologia i de la tecnologia de manipulació genètica. En el seu llibre trobem com la industrialització i la centralització dels processos de cultiu, en contraposició amb els petits policultius gestionats per dones, són una font de malversació de recursos, de malaltia, de pobresa i destrucció, com la integració dels boscos en la cadena extractiva desprotegeix a les comunitats i les destrueix, com la industrialització de begudes “refrescants” com la coca-cola, expandeix la malaltia i mata de set als pobles, com la biopirateria és l’eina de captura de tot el que és viu per tal de ser robat, cosificat i mercantilitzat; animals, plantes, cèl·lules, persones. El capitalisme, com hauríem de saber de fa temps, no té límits en la seva cobdícia i ho vol tot al servei d’una elit tan reduïda com sigui possible. Vandana Shiva ens mostra la seva banda criminal, però també ens explica el llarg camí que ella ha compartit amb moltes altres persones per posar fre a la seva deriva espoliadora i assassina.

Davant la incivilització occidental que ens toca viure sovint les persones blanques decents, que reconeixem el pes del racisme estructural a les nostres societats i la xacra que suposa el capitalisme, ens trobem desesperades sense saber on buscar referents o solucions. Sorprenentment, aquestes solucions les tenim molt més a prop del que ens pensem. En aquest llibre Pastora Filigrana ens mostra com el poble gitano ha patit i pateix des de fa segles una opressió furibunda per no seguir els patrons capitalistes i colonials al peu de la lletra. L’autora ens parla del mutualisme, eco-feminisme, autogestió dels conflictes, de la resistència contra el xantatge renda-treball i d’altres eines de cooperació i de resistència de la cultura gitana que hem ignorat i/o criminalitzat al llarg de la història des de la supèrbia del nostre supremacisme conscient o inconscient.

El llibre ens fa una exposició de com opera el Sistema-Món i el seu capitalisme i de quines operatives de càstig aplica a les dissidències. Explica la llarga relació del poble gitano amb el Sistema-Món, la seva lluita contra els intents de genocidi i persecució i la seva fortalesa. Desmunta els mites supremacistes que han establert etiquetes criminalitzadores contra els gitanos. Ens permet entendre molt millor que el patriarcat només és un i en essència és blanc i occidental, i és el que sustenta i promou totes les diferents versions. Ens proposa “gitanitzar-nos, descentrar la mirada, córrer el risc de mirar als marges, perquè poc ens queda ja per perdre. Escoltar, aprendre, respectar i dignificar el coneixement dels pobles que la nostra incivilització assetja i margina de forma obsessiva.