Reseñas y comentarios

No us perdeu. A més a més al club de lectura de les amigues he de llegir aquest. N'he sentit parlar molt bé per totes bandes. Ja us explicaré.

Tinc un embolic de clubs de lectura important. Ja, ja, ja!! He començat aquest. Molt interessant també. Moltíssim. Redescobrir el marxisme més enllà del marxisme del segle XX. Vejam com m'ho faré per barrejar tants llibres.

En paral·lel al "El amanecer del todo" estic llegint aquest petit llibre del mateix autor. També m'està agradant molt. Bany de Graeber. :)

Torno a reprendre la lectura d'aquesta obra excepcional. Vaig per la meitat i no hi ha apartat que no em deixi bocabadada. Vaig fer una aturada per poder pair el primer volum de "A la recerca del temps perdut".

Per fi he acabat el primer volum de “A la recerca del temps perdut”. M’ha costat i hi ha hagut moments en els quals m’he plantejat abandonar, però alguna cosa estirava mi més enllà del meu entossudiment. Hi ha trames que resulten brillants i que sorprenen per què el que passa és ben senzill; el desig d’un infant de rebre un petó de sa mare, l’enamorament infantil i els seus contrastos, la relació de gelosia de Swann amb la seva estimada… Psicològicament, la narració d’aquests esdeveniments tan vulgars, assoleix un nivell excepcional. Probablement, la capacitat de Proust d’aprofundir en les mentalitats dels seus personatges és el que resulta més admirable. També la seva prosa detallista que té un nivell descriptiu superb.

De vegades em preguntava què dimonis feia llegint trames psicològiques de personatges burgesos, que tenen poc o res a veure amb mi, però l'exhaustivitat em resultava admirable i m’atrapava. Reconec que hi havia moments que les trames i la seva descripció eren massa llargues i llavors m’adonava en un moment donat que portava dues pàgines llegint i pensant en una altra cosa. Havia de tornar enrere i em disgustava una mica perquè el llibre no és breu precisament. Són les dues coses que m’han resultat complicades; el context burgès i l'excessiva descripció i allargassament de les trames.

Ara li dono voltes a si continuar amb el segon volum o què.

Molt pràctic i interessant des de la perspectiva local, i des de l'experiència del procés viscut. Molt positiu dins de la terrible experiència.

He passat la pàgina 370 del primer volum i crec que ja m'he enganxat i estabilitzat. He viscut diferents crisis, però al final li estic agafant el gust. De totes maneres és un llibre difícil de llegir, espès, amb frases llarguíssimes i exigeix atenció. L'estil literari és realment increïble i amb un rerefons psicològic molt potent.

Un llibre de comptes bonic. Narracions molt elaborades i imaginatives, i alguna d'elles profunda i xocant. Recomanable.