Reseñas y comentarios

La immigració és un fenomen que existirà sempre. En aquest llibre Francesc Candel ens fa una composició del fenomen migratori que es va produir a Espanya, en concret en direcció a Catalunya, i més exactament a Barcelona. Cal tenir en compte el context en el qual es va escriure per entendre la moderació de la crítica. També és important tenir en compte el moment; el català havia estat perseguit i arraconat durant dècades de franquisme, però el que resulta trist és comprovar que les dinàmiques sempre són les mateixes; mà d'obra barata, sense drets, criminalitzada, arraconada en condicions miserables. Ara ja hem arribat a un punt, encara que fa de maldir, que no pots ni muntar la barraca en un racó de la ciutat. Els qui governen la ciutat de Barcelona ja no volen veure a les persones treballadores, ni a les pobres, ni a les immigrants, ni en pintura. Volen una ciutat pija a la qual arribin els béns produïts pels exclosos del mes lluny possible. Volen convertir-la en un Versalles invertit.

Aquest llibre és una preciositat. Apunta directament a sensibilitats que són extremadament rellevants però menyspreades per la nostra societat colonial occidental; la relació espiritual amb la terra i els seus éssers, l'amor pels ocells, gats, ratolins, arbres, glaceres, la comunicació amb aquests éssers... Els llenguatges més enllà del llenguatge. La utilitat de les paraules.

L'he llegit a cavall entre la meravella per tanta bellesa descrita en la capacitat poètica de l'autora, i la tristor d'una realitat colpidora; tant en moments particulars en els quals comparteix la seva vivència personal com en el moment global que ens toca viure. El món de la Mariana Matija és el meu món, o el meu el seu. El seu antiespecisme es compon d'amor i budells; viure i patir la vida i la mort en altres cossos.

Em recorda quan era petita i donava menjar a les formigues del pati de casa meva. Les cuidava i no volia que els hi passés res. Quan salvava vespes que s'ofegaven en una bassa o piscina (encara ho faig). Sentia que eren petits jos amb cossos diferents. Sense entrar en culpabilitzacions ni política pròpiament dita, el llibre és molt polític. La vivència del nostre cos com a extensió cap altres animals i plantes és un do preciós. Si féssim aquest exercici amb els éssers humans i amb els no humans segur que tot seria molt diferent i més harmònic.