Relacions exquisidament ambigües, amistats tòxiques, matriarcats que protegeixen i salven, anhels que es mantenen latents durant anys i que reviuen... …
Guía de herramientas para pensar una vida sin Estado desde las prácticas de pueblos originarios, …
Un llibre preciós sobre experiències autònomes i sistemes de funcionament col·lectius no estatals, basats en experiències diverses com les de Chiapas, Kobane, Cauca i altres llocs resistents.
Hi ha poques experiències tant reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià …
M'embarco en una aventura bonica; Marcel Proust. Ha, ha, ha! Estaré temps sense fer gaires comentaris perquè entre aquest primer volum i el llibre de David Graeber tinc feina. Ambdós m'estan agradant molt!!
M'embarco en una aventura bonica; Marcel Proust. Ha, ha, ha! Estaré temps sense fer gaires comentaris perquè entre aquest primer volum i el llibre de David Graeber tinc feina. Ambdós m'estan agradant molt!!
Mia is forced to reexamine her life when her husband puts their marriage on "pause" …
Aquest llibre ens el va proposar una companya al club de lectura d’estar per casa que tenim muntat una colla. M’ha agradat molt l’estil, la riquesa de les subtrames, la dolçor amb la qual fa front a la qüestió principal. Bonic, farcit de detalls, molt curós, i amb un rerefons feminista profund i tendre.
Llibre sorpresa. M’ha agradat molt. El tenia a la llista de recomanacions del curs de narrativa i m’ha enganxat des del principi al final. Imaginatiu, inquietant, amb tocs kafkians i un desdoblament del narrador espectacular, que acaba amb una polifonia molt elegant. Molt bon llibre!
Cuando Toussaint Louverture irrumpió por primera vez en la escena histórica, muchos movimientos estaban en …
La revolució haitiana va ser molt important, però no té gaire en compte per una raó òbvia; els protagonistes no eren europeus ni blanquets. Va ser la precursora dels processos d’independència d’Abya Yala, i si la comparem amb la independència dels EUA o amb la Revolució Francesa, va tenir una motivació molt més igualitària i justa que aquestes. A “Toussaint Louverture”, encara que el títol ens pugui indicar que estem davant d’una biografia, Aimé Césaire ens explica amb tot luxe de detalls i fonts, com es va produir el procés històric i quina concatenació de factors van conduir al fet que la revolució culminés.
És cert que personalitza molt i fa a la revolució molt deutora de l’excepcional personatge, fins i tot en l’impacte del seu sacrifici, però també ens dona moltíssima informació envers la trama entre la minoria blanca colonial, l’imperi i les poblacions mulata i negre. Una …
La revolució haitiana va ser molt important, però no té gaire en compte per una raó òbvia; els protagonistes no eren europeus ni blanquets. Va ser la precursora dels processos d’independència d’Abya Yala, i si la comparem amb la independència dels EUA o amb la Revolució Francesa, va tenir una motivació molt més igualitària i justa que aquestes. A “Toussaint Louverture”, encara que el títol ens pugui indicar que estem davant d’una biografia, Aimé Césaire ens explica amb tot luxe de detalls i fonts, com es va produir el procés històric i quina concatenació de factors van conduir al fet que la revolució culminés.
És cert que personalitza molt i fa a la revolució molt deutora de l’excepcional personatge, fins i tot en l’impacte del seu sacrifici, però també ens dona moltíssima informació envers la trama entre la minoria blanca colonial, l’imperi i les poblacions mulata i negre. Una trama de gran complexitat, que tot i que començaria fent ignició per raons semblants a les que van ocasionar la independència dels EU; el desig de lliure comerç dels colons blancs, després derivaria en una explosió dels oprimits (negres i mulats) contra l’imperi francès.
Resulta interessant contemplar les actituds d’un imperi que entra en crisi amb la Revolució Francesa davant de la qüestió colonial i la de l’esclavatge. Hi podem intuir de quin mal patirà des de llavors, fins al segle XXI, l’esquerra europea. La dreta ni la menciono, perquè mai s’ha preocupat per la igualtat, ni la llibertat, i menys per ambdues coses combinades. Aimé Cesaire, però, no llença la Revolució Francesa a les escombraries, més aviat aclareix la funció que va tenir; no la que els europeus volem reivindicar en relació amb els drets humans universals, sinó més aviat una funció d’ordre temporal cap als pobles colonitzats que bàsicament va ser la d’existir “desorganitzant el poder i desarticulant el sistema que comprimia les classes de la societat colonial i alliberant la seva energia latent.”
Cesaire diu “Des d’aquest punt de vista la Revolució Francesa és menys un agent de transformació que el catalitzador que determina i accelera la reacció.” Encara que a la pràctica els drets de l’home promulgats a la Revolució Francesa no fossin més que els drets de l’home europeu, la declaració de 1795 va obrir la caixa dels trons colonial, i ni la dictadura militar de Bonaparte, ni el seu brutal exèrcit van poder ofegar al poble haitià. Els propòsits d’alliberament restringit i no universal del motor de la Revolució Francesa van excedir els seus propis límits i es van escampar generant un col·lapse important en la tirania colonial francesa.