Qui va ser Maria? Una versió de la verge Maria poderosa i feminista, feta des de l'ull de l'Islam amb comentaris creuats amb el cristianisme. Pensat per fer petar el cap de la gent que el té acomodat a les versions oficials.
Reseñas y comentarios
Lectora anti-imperialista y descolonial
Este enlace se abre en una ventana emergente
LaCar terminó de leer María desvelada de Yaratullah Monturiol
LaCar valoró María desvelada: 4 estrellas
LaCar terminó de leer La fuente griega de Simone Weil
Un llibre excepcional per donar sentit a la lectura de la Ilíada. «No és possible estimar i ser just si es coneix l'imperi de la força i se sap no respectar-lo.»
Un llibre excepcional per donar sentit a la lectura de la Ilíada. «No és possible estimar i ser just si es coneix l'imperi de la força i se sap no respectar-lo.»
LaCar valoró La fuente griega: 5 estrellas
LaCar terminó de leer Islam sin Dios de Abdelmumin Aya
Un llibre valuós per a escapar dels estúpids estereotips que esquematitzen l'Islam i el col·leccionen dins la capsa eurocèntrica de les religions.
Un llibre valuós per a escapar dels estúpids estereotips que esquematitzen l'Islam i el col·leccionen dins la capsa eurocèntrica de les religions.
LaCar valoró Islam sin Dios: 4 estrellas

Islam sin Dios por Abdelmumin Aya
Con más de treinta años de estudio del Corán y de práctica en la tradición islámica, Abdelmumin Aya realiza en …
LaCar terminó de leer Esperant Godot de Samuel Beckett
LaCar valoró Esperant Godot: 4 estrellas
Está traduït en prosa i es fa més digerible que en poesía. Una obra molt important en la tradició occidental, tot i que no té per què ser considerada com a part d'aquesta. La part més interessant; la tensió divina, la part més feixuga; les escabetxines. És admirar la imparcialitat de l'autor, que en certs moments es diria, que malgrat que encimbella els herois, deixa la guerra com el que és; un desastre en el que rarament guanya algú i qui guanya arrossega el crim.
Está traduït en prosa i es fa més digerible que en poesía. Una obra molt important en la tradició occidental, tot i que no té per què ser considerada com a part d'aquesta. La part més interessant; la tensió divina, la part més feixuga; les escabetxines. És admirar la imparcialitat de l'autor, que en certs moments es diria, que malgrat que encimbella els herois, deixa la guerra com el que és; un desastre en el que rarament guanya algú i qui guanya arrossega el crim.






