Reseñas y comentarios

LaCar

LaCat@lectura.social

Unido hace 11 meses

Lectora anti-imperialista y descolonial

Este enlace se abre en una ventana emergente

Yaratullah Monturiol: María desvelada (Paperback, Mandala Ediciones)

Qui va ser Maria? Una versió de la verge Maria poderosa i feminista, feta des de l'ull de l'Islam amb comentaris creuats amb el cristianisme. Pensat per fer petar el cap de la gent que el té acomodat a les versions oficials.

Simone Weil: La fuente griega (Paperback, Editorial Trotta, S.A.)

Un llibre excepcional per donar sentit a la lectura de la Ilíada. «No és possible estimar i ser just si es coneix l'imperi de la força i se sap no respectar-lo.»

Abdelmumin Aya: Islam sin Dios (Paperback, castellano language, 2013, Kairós)

Con más de treinta años de estudio del Corán y de práctica en la tradición …

Un llibre valuós per a escapar dels estúpids estereotips que esquematitzen l'Islam i el col·leccionen dins la capsa eurocèntrica de les religions.

terminó de leer Odissea de Homer

Homer: Odissea (Paperback, català language, 2024, Labutxaca)

Homer, l'autor de la Ilíada i de l'Odissea, és el pare de la literatura occidental: …

Una versió en prosa amb una traducció molt més funcional que la de Carles Riba. Una obra cabdal que no avorreix gens ni mica. Molt més apassionant que la Ilíada.

terminó de leer Teogonía de Hesíodo

Hesíodo: Teogonía (Paperback, castellano language, 2024, Gredos)

Hesíodo es, sin duda, el gran poeta épico griego junto con Homero. Creció en Beocia …

Abans de llegir la Ilíada haguera estat millor llegir la Teogonia per situar-me millor dins la trama dels Déus. En qualsevol cas un llibre bàsic per fer-se una idea de la cosmovisió hel·lena.

terminó de leer Ilíada de Homero

Homero, Óscar Martínez García: Ilíada (Hardcover, Alianza, Alianza Editorial)

Está traduït en prosa i es fa més digerible que en poesía. Una obra molt important en la tradició occidental, tot i que no té per què ser considerada com a part d'aquesta. La part més interessant; la tensió divina, la part més feixuga; les escabetxines. És admirar la imparcialitat de l'autor, que en certs moments es diria, que malgrat que encimbella els herois, deixa la guerra com el que és; un desastre en el que rarament guanya algú i qui guanya arrossega el crim.