Reseñas y comentarios

La obra és magistral i aquesta edició en concret és una preciositat. Un imprescindible.

En els seus temps Eurípides va ser criticat per mostrar els pensaments crítics de les dones en les seves tragèdies. Era el tercer de la genealogía dels grans creadors de tragèdies després d'Èsquil i Sófocles. Així i tot Medea no deixa de ser una obra força tenyida de misogínia.

Quan vaig llegir Antígona vaig voler saber les raons de l'enfrontament entre Polínices i Etéocles i vaig anar a parar al Els set contra Tebes. Els Perses té un cert interés en quan ha estat utilitzat per demostrar la possible construcció de la divisòria occident-orient des de posicions orientalistes. Els comentaris de Jordi Pàmias s'han d'agafar amb pinces.

Si heu llegit Frankenstein i us interessa el context en el qual va ser escrit, aquest llibre és perfecte. La vida de Mary Shelley és un quadre i es desenvolupa en una Europa en la qual Londres era un niu de resurreccionistes i lladres de cadàvers.

Un viatge als hivernacles del sud d'Espanya i a les seves calamitoses condicions en les quals infra-viuen jornaleres i jornalers immigrants que són explotats brutalment i assetjats pel racisme institucional i privat. Important llegir-lo abans de parlar per parlar de qüestions d'immigració. Pensar d'on ve la verdura i la fruita que mengem.

Un llibre que et fa replantejar la interseccionalitat i t'ofereix una visió més profunda de les problemàtiques relacionades amb la matriu opressora. En aquest cas se centra en el racisme i les seves relacions amb l'opressió animal. Una relació problemàtica tant per al veganisme blanc com per a l'antiracisme clàssic.

Frankenstein em va dur a Prometeu. Els comentaris introductoris i finals són magnífics. El mite de Prometeu és incomplet i probablement es tracta de la primera part. A la Teogonia d'Hesíode es pot entendre la totalitat de la història.

Molt bo el comentari sobre la desobediència civil al final del llibre de Balló i Pérez. Un clàssic imprescindible.