Perfil de usuario

@albacor Ostras! Este libro es una maravilla y Luz en lo oscuro otra joya. Para mi leer a Anzaldúa fue un antes y un después.

És un llibre molt oníric i amb imatges molt boniques o al·lucinants, però no l’he pogut fruir massa per manca de concentració. Hi Ha hagut moments que em costava entendre el sentit dels contes, però potser ha estat un error meu voler forçar aquest sentit.

Un llibre molt potent. M’ha superat en molts dels seus apartats per falta de formació, però n’he gaudit en els apartats que entenia. Si miro on he deixat més cors escrits amb llapis és a temps i història, el temps espectacular, i la negació i el consum de la cultura. He patit en alguns moments per manca de coneixement del marxisme, però això m’estimula a continuar aprenent-ne. Realment molt de la seva anàlisi és vigent avui en dia.

El vaig comprar pensant que seria lleuger i que faria una repassada àcida sobre determinats perfils suposadament feministes, però m’ha deixat impressionada. Crec que és un llibre imprescindible per actualitzar els nostres feminismes d’esquerra. A mi m’ha permès entendre problemes que he viscut i que no era capaç de saber-ne l’origen. És un repàs històric molt elaborat dels orígens dels feminismes rancis, neoliberals i fins i tot feixistes. Ens dona l’oportunitat de rastrejar d’on venen “feminismes” com el de la Meloni, o l’Orriols. Furga en la genealogia fins als rastres que ja Angela Davis denunciava en el seu assaig també imprescindible “Dona, raça i classe.” Sophie Lewis es nega a retorçar la història i accepta el fet que a la genealogia dels feminismes hi ha hagut i hi ha feminismes enemics. Un gran llibre!!