Perfil de usuario

Un llibre valuós per a escapar dels estúpids estereotips que esquematitzen l'Islam i el col·leccionen dins la capsa eurocèntrica de les religions.

Una versió en prosa amb una traducció molt més funcional que la de Carles Riba. Una obra cabdal que no avorreix gens ni mica. Molt més apassionant que la Ilíada.

Feia temps que no llegia a Beckett. Una obra molt divertida i absurda. Val la pena llegir aquestes obres, sigui abans o després de veure-les al teatre.

Abans de llegir la Ilíada haguera estat millor llegir la Teogonia per situar-me millor dins la trama dels Déus. En qualsevol cas un llibre bàsic per fer-se una idea de la cosmovisió hel·lena.

Está traduït en prosa i es fa més digerible que en poesía. Una obra molt important en la tradició occidental, tot i que no té per què ser considerada com a part d'aquesta. La part més interessant; la tensió divina, la part més feixuga; les escabetxines. És admirar la imparcialitat de l'autor, que en certs moments es diria, que malgrat que encimbella els herois, deixa la guerra com el que és; un desastre en el que rarament guanya algú i qui guanya arrossega el crim.

La obra és magistral i aquesta edició en concret és una preciositat. Un imprescindible.

En els seus temps Eurípides va ser criticat per mostrar els pensaments crítics de les dones en les seves tragèdies. Era el tercer de la genealogía dels grans creadors de tragèdies després d'Èsquil i Sófocles. Així i tot Medea no deixa de ser una obra força tenyida de misogínia.

Quan vaig llegir Antígona vaig voler saber les raons de l'enfrontament entre Polínices i Etéocles i vaig anar a parar al Els set contra Tebes. Els Perses té un cert interés en quan ha estat utilitzat per demostrar la possible construcció de la divisòria occident-orient des de posicions orientalistes. Els comentaris de Jordi Pàmias s'han d'agafar amb pinces.