Perfil de usuario

Amb totes les objeccions objectables m'ha resultat interessant llegir aquest llibre d'un pioner del socialisme. Parlem de finals del segle XV i inicis del XVI. Resulta un joc entretingut plantejar-se els acords i desacords amb la seva proposta. Graeber ens diria que no deixa de ser una proposta molt inferior a la que ja practicaven les poblacions originals de Nord-amèrica.

Per a mi una de les tres obres principals de Kafka, que havia llegit diferents vegades de jove. Va ser titulada Amèrica per Max Brod. He gaudit molt rellegint-la i m'ha impressionat veure les increïbles definicions que fa de la precarietat laboral a la seva època, que bé podríem començar a traslladar als nostres temps. Sense ser un autor polític parla molt de justícia, de burocràcia, d'explotació, de tirania... la gata no em deixa escriure el comentari.... els seus escenaris son impressionants, realistes i onírics al mateix temps, tenen un magnetisme estrany...

Encara l’estic digerint, però d’entrada diria coses com que el personatge està barrejat involuntàriament entre perfils psicològics que no tenen relació; director de teatre i reporter de guerra. El primer és la voluntat de l’autor, però el segon és el seu propi perfil real que sobresurt massa a la novel·la de forma indesitjable. Hi ha escenes que només tenen sentit si corresponen a un reporter de guerra novell afectat per una ambició malsana. El projecte en si, que condueix la trama és absurd i l’actitud del prota també. És cert que hi ha gent molt estúpida al món, però si la novel·la versa d’això hauria d’estar més currat en el vessant psicològic. Acusa molt l’estil periodístic i sensacionalista, i amb això no vull dir que estigui mal escrita. Hi ha moments que també em pesa l’ètica; ficcionar coses amb realitats terribles, detallant morbosament és, des del meu punt de vista, quelcom poc ètic. No parlo de censurar, de cancel·lar, ni res d’això; senzillament com a autor has de tenir els teus límits. Sobretot si el que narres està basat en fets reals que pots haver viscut. He estat a Xatila diferents vegades, a Nahr el Bared, a Ain el Hailweh, a Karantina, a Damur, etc. He plorat llegint el llibre i m’ha fet mal. Jo no em sentiria orgullosa d’haver escrit una cosa així.

Començo per la segona part. La primera ja l'he llegit en un altre edició.

He acabat el volum I i és genial. Ara he trobat el llibre amb totes les parts, però és una altra edició que pujaré també. Cal dir que és un humor molt vinculat a la crítica a la guerra, a l'exèrcit, a la monarquia i institucions similars. Una mica brutal de vegades, però com diu l'autor, verídic. De fet, molts dels personatges i fets són reals. El taverner, el capellà militar, l'agent policial...

No sé cuántos libros llevo ya leídos de esta colección de libritos de divulgación de Libros de la Catarata en colaboración con el CSIC, pero no me canso de ellos. En apenas cien páginas te ofrecen un panorama general del estado de la cuestión en un tema concreto, de forma comprensible pero si evitar tratar aspectos avanzados que requieren esfuerzo por parte del lector. Divulgación de la buena. (

El vaig llegir fa molts anys i el recordo molt divertit. Quan em vaig mudar la darrera vegada vaig donar molts llibres, però aquest va ser un dels que vaig guardar i ara m'han vingut ganes de llegir-lo. Porto 60 pàgines i no m'està decebent. Si el volum I m'agrada (que veig que si) em compraré l'I i el II en una edició més moderna o buscaré el II a la biblio.

Sensacional! No ho entendràs tot, però entendràs la majoria i sobretot el més rellevant; els límits de les ciències actuals i les barreres que romanen infranquejables. L'esquerda entre el món quàntic i la teoria de la relativitat general pot ser on viu l'esperança. M'ha agradat molt la sensibilitat de l'autora i la seva crítica al model neoliberal que sotmet la ciència actual.