El perquè la lluita de classes és fragmentada pel capitalisme colonial d’una forma tan eficaç és un tema que m’obsessiona molt, perquè a més a més està relacionat amb la deriva ultradretana i racista que pateix una part de la classe treballadora avui. Encara que les seves propostes finals no m’acabin de seduir del tot, sobretot pel que fa a de recuperar l’estat nació com a eina intermèdia d’alliberament, el llibre “Patanes y Bárbaros” d’Houria Bouteldja és excel·lent per internar-se en les contradiccions traïdores de l’esquerra blanca europea. Traïció, no només als desheretats de la terra, sinó traïció a qualsevol acció realment transformadora.

L’anàlisi de Bouteldja és molt acurat. Remou i troba moltes explicacions en la genealogia colonial i genocida de l’estat francès, incidint sobretot en l’esquerra liderada durant el segle XX pel PCF, CGT i els socialdemòcrates. Espanya té molts components quantitativament i qualitativament diferents, però crec que hi ha conclusions i propostes al llibre que poden ser útils, traslladables a les nostres terres. Som un país que va perdre dues vegades la guerra; una contra el nazi-feixisme de Franco, Hitler i Mussolini, l’altre contra l'Europa que va mantenir el franquisme a Espanya. La nostra història no és la mateixa, però hi ha traïcions de classe que són similars, i components derivats de l'impacte del capitalisme absolut que també.

Pensar en una aliança entre patans i bàrbars (blanquets pobres i immigrants pobres) és urgent, si de veritat volem combatre a aquesta Unió Europea enemiga de la justícia social i conxorxada amb el neofeixisme trumpià. Però per això cal entendre els valors que estan en joc, les dinàmiques que usa el capitalisme colonial per a dividir-nos, i fer-nos perdre energia barallant-nos entre nosaltres mateixos. Cal comprendre quines actituds són les que hem de tenir a l’hora de comunicar.

Hi ha explicacions al llibre de Bouteldja que fins i tot poden ser útils perquè des de les veritables esquerres ens comuniquem millor amb la joventut de classe treballadora que deriva cap a la ultradreta i el masclisme. També perquè des de la nostra blanquitud ens reformulem i escoltem d’una vegada amb atenció i respecte a la gent immigrant, expulsant els nostres aires de superioritat cultural, tractant amb cura, acceptant l’agència pròpia d’aquestes persones i col·lectius.

La proposta final de Bouteldja, encara que a mi em grinyoli per la qüestió estat-nació no deixa de ser molt interessant i val la pena llegir-la més d’una vegada amb atenció perquè l’anàlisi toca el moll de l’os.

Sense necessitat d’estar d’acord amb tot el que exposa està escrit amb molta delicadesa i sabiesa. I no ho dic perquè hi hagi idees amb les que estigui escandalosament en contra. De fet la filosofia és una cosa que crec que s’habita des de les preferències. Voler objectivar-la és atrevit i perillós. Un llibre de cent pàgines que cal llegir amb atenció i amor. Val la pena.