Perfil de usuario

He llegit uns quants llibres d’antiracisme, però aquest llibre és molt més que això i va molt més enllà. Ens parla d’una manera molt directa i entenedora del racisme estructural, de la colonialitat de les seves bases, i ho fa interpel·lant-nos a nosaltres; persones blanques. Ofereix una visió global amb referències molt valuoses i una visió local (Catalunya) de la blanquitud i els seus fonaments que urgeix entendre i desmuntar. És el meu llibre preferit del primer trimestre de 2025

Una metàfora paradoxal, que rau en la visió antropocèntrica, però que desmunta aquesta mateixa òptica per superació. Una constitució imaginària i real al mateix temps; la de les plantes, que resulta impossible de superar pels humans; sobretot per la humanitat moderna blanca patriarcal, occidentalocèntrica i ecocida. Mutualisme, sostenibilitat, solidaritat, descentralització, sòl, aigua, atmosfera neta… L’antítesi del capitalisme feta realitat.

@ocana Es precioso!!

Una història que m'ha agafat una mica amb les calces baixades. Carregada de poesia però brutal. Una història de cossos preciosa i salvatge alhora, i sobretot amb una perspectiva de classe admirable.

Una novel·la de ficció relacionada amb Shakespeare molt ben escrita, on de vegades les descripcions es fan pesades i de vegades són precioses. Per a mi el treball descriptiu és valuós, però no pot convertir-se en el cor de la novel·la. Hi ha algun error que desmereix l'obra, com que Damasc i Alep tinguin port. Tot l'argument no m'acaba de convèncer, tot i que la descripció inicial de l'Agnès és molt potent i empoderant.

Un llibre curt però impactant. Escrit amb una senzillesa i una contundència poètica impressionant. A mi em va deixar fotuda i em va fer adonar-me que de segons quines coses és millor que m'ho pensi unes quantes vegades abans de parlar-ne.

No estic massa avesada als temes filosòfics, però aquest autor toca tecles que em ressonen endins i em resulten molt pràctiques. La diferència entre optimisme i esperança és un dels aprenentatges claus, com també el fet que l’esperança transcendeix el jo i ens du a confiar-en. El centre de l’esperança no és el jo, ens fa marxar en camí de l’altre.