190 páginas
Idioma Català
Publicado el 17 de Diciembre de 2019
Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt, a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.
Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a …
Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt, a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.
Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per a deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per a començar de nou; un lloc per a una certa redempció.
Advertencia de contenido Podria considerar-se un espòiler
Un llibre molt diferent de cap altre que hagi llegit, una història coral que comprèn diverses generacions i diferents mirades (i estils) sobre una sèrie d'esdeveniments relacionats amb una família, però sobretot amb un mateix indret. I és que són les muntanyes, els Pirineus, les veritables protagonistes del llibre.
M'ha encantat, malgrat moltes de les històries que explica siguin tristes.
Se trata de un libro difícil de reseñar. Muy poético, desde la primera hoja; delicado, en su tratamiento de ciertos temas y de ciertas personas; pero por otra parte, crudo en extremo, en alguno de sus planteamientos, en los giros que plantea, e incluso en su lenguaje: un catalán muy elegante, muy de pueblo, que a veces sorprende.
Diría que es un libro como el Pirineo en el que se ambienta: hermoso, pero muchas veces cruel.
