Lectora de fantasía, ciencia ficción y terror, pero me gusta leer de todo. Sobre todo caen en mis lecturas autoras y auteres (con algún señor muy de vez en cuando).
Estoy en Mastodon como @fonteya@frikiverse.zone.
Este enlace se abre en una ventana emergente
In the quiet suburbs, while Dorothy is doing chores and waiting for her husband to come home from work, not …
In the quiet suburbs, while Dorothy is doing chores and waiting for her husband to …
Monstre arriba a casa d'una dona fugint, dona coneix monstre, dona se n'adona que la seva vida és molt diferent i feliç amb el monstre.
Amb una dosi de realisme màgic molt realista, Ingalls aprofita aquesta novel·leta curta per parlar-nos de les relacions amoroses, les amistats, els matrimonis i les diferències inherents a l'ésser humà.
El final m'ha sobrat una mica, però.
Monstre arriba a casa d'una dona fugint, dona coneix monstre, dona se n'adona que la seva vida és molt diferent i feliç amb el monstre.
Amb una dosi de realisme màgic molt realista, Ingalls aprofita aquesta novel·leta curta per parlar-nos de les relacions amoroses, les amistats, els matrimonis i les diferències inherents a l'ésser humà.
El final m'ha sobrat una mica, però.
Un assaig necessari, encara que un pèl repetitiu per les seves circumstàncies, sobre les tortures que van patir moltes dones a la seu de Jefatura de Policia, a la Via Laietana. Pasqual abasta, amb les seves històries, des de principis del franquisme fins avui en dia, on encara s'utilitzen les seves dependències per a la tortura sense proves ni fonaments, violant totes les lleis existents. Joves, grans, independentistes, políticament dissidents, gitanes... tot i que no hi ha testimonis de cap dona migrant, sí que es reflecteixen les seves circumstàncies.
Al final hi ha un llistat dels torturadors i violadors, ben necessària perquè hi hagi un nom i cares ben definides. Només falta, com reclamen moltes de les seves víctimes, que es torni en un centre resignificador de les tortures més sagnants del franquisme i del feixisme, perquè mai caigui en l'oblit.
Un assaig necessari, encara que un pèl repetitiu per les seves circumstàncies, sobre les tortures que van patir moltes dones a la seu de Jefatura de Policia, a la Via Laietana. Pasqual abasta, amb les seves històries, des de principis del franquisme fins avui en dia, on encara s'utilitzen les seves dependències per a la tortura sense proves ni fonaments, violant totes les lleis existents. Joves, grans, independentistes, políticament dissidents, gitanes... tot i que no hi ha testimonis de cap dona migrant, sí que es reflecteixen les seves circumstàncies.
Al final hi ha un llistat dels torturadors i violadors, ben necessària perquè hi hagi un nom i cares ben definides. Només falta, com reclamen moltes de les seves víctimes, que es torni en un centre resignificador de les tortures més sagnants del franquisme i del feixisme, perquè mai caigui en l'oblit.
Como reescritura de la Odisea en Ítaca, bajo el punto de vista de Hera y con Penélope como protagonista, no está nada, pero que nada mal. Aparece la familia de Agamenón, hay traiciones y una trama bastante feminista (además de un Telémaco un poco capullín).
A ver cuándo puedo leer el segundo.
Va avanzando esto.
En una petita comunitat negra del sud dels Estats Units, a principis del segle XX, …
Una novel·la curiosa on les hagi, Els seus ulls miraven Déu no té res de religiós, ans al contrari. Hurston ens introdueix en el món dels Everglades i els manglars, l'atzar, els amors passatgers, a una protagonista molt particular i a un univers que també ho es. La traducció de Núria Busquet Molist és una passada, per cert.
Una novel·la curiosa on les hagi, Els seus ulls miraven Déu no té res de religiós, ans al contrari. Hurston ens introdueix en el món dels Everglades i els manglars, l'atzar, els amors passatgers, a una protagonista molt particular i a un univers que també ho es. La traducció de Núria Busquet Molist és una passada, per cert.
En una petita comunitat negra del sud dels Estats Units, a principis del segle XX, …
Me da que no va a ser su única escapada.
When Marjorie, a practical teen in charge of her family's laundry business, encounters Wendell, a …
Un cómic tierno, un poco triste, sobre la relación de amistad entre una adolescente que debe mantener la lavandería de su familia y un fantasma que no hace mucho que murió y debe ir aceptando su condición. Muy cuqui.
Cien años después, ser una mujer, política, guerrera, feminista, que hace su trabajo, sigue siendo …
Unas memorias muy interesantes, necesarias para entender el feminismo de hoy en España y cómo la mujer consiguió el voto. No es un libro fácil, desde luego, y hay que tener mucho contexto de la Segunda República (sobre todo el período de 1934 con las revoluciones asturianas).
Me ha llamado mucho la atención la entereza de Campoamor, tanto con sus compañeros políticos (que habría que dar de comer aparte) como con su filosofía propia, digna de admirar por sus convicciones tan profundas.
Probablemente lea La revolución española vista por una republicana en un futuro un poco lejano.
Cien años después, ser una mujer, política, guerrera, feminista, que hace su trabajo, sigue siendo …
Madre mía las piezas con la que estaba doña Campoamor.
Un llibre molt breu però concís que explica com fer classe, sobretot des d'un àmbit lingüístic.
Tard o d'hora, aquest vindrà a casa.
Un llibre molt breu però concís que explica com fer classe, sobretot des d'un àmbit lingüístic.
Tard o d'hora, aquest vindrà a casa.
Candace Chen, a millennial drone self-sequestered in a Manhattan office tower, is devoted to routine. …
En fin, me ha sorprendido (para mal) este tipo de apocalipsis. Seguir a la protagonista, aún, pero ha tenido un final abierto y sin cerrar cabos de ningún tipo.
A la Barcelona de principis del segle xx, les tristeses d’una professora de piano soltera …
Conclusió: la sororitat és ben important. Mercè Rodoreda, mestra.
A la Barcelona de principis del segle xx, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós …