Perfil de usuario

Monstre arriba a casa d'una dona fugint, dona coneix monstre, dona se n'adona que la seva vida és molt diferent i feliç amb el monstre.

Amb una dosi de realisme màgic molt realista, Ingalls aprofita aquesta novel·leta curta per parlar-nos de les relacions amoroses, les amistats, els matrimonis i les diferències inherents a l'ésser humà.

El final m'ha sobrat una mica, però.

Un assaig necessari, encara que un pèl repetitiu per les seves circumstàncies, sobre les tortures que van patir moltes dones a la seu de Jefatura de Policia, a la Via Laietana. Pasqual abasta, amb les seves històries, des de principis del franquisme fins avui en dia, on encara s'utilitzen les seves dependències per a la tortura sense proves ni fonaments, violant totes les lleis existents. Joves, grans, independentistes, políticament dissidents, gitanes... tot i que no hi ha testimonis de cap dona migrant, sí que es reflecteixen les seves circumstàncies.

Al final hi ha un llistat dels torturadors i violadors, ben necessària perquè hi hagi un nom i cares ben definides. Només falta, com reclamen moltes de les seves víctimes, que es torni en un centre resignificador de les tortures més sagnants del franquisme i del feixisme, perquè mai caigui en l'oblit.

Una novel·la curiosa on les hagi, Els seus ulls miraven Déu no té res de religiós, ans al contrari. Hurston ens introdueix en el món dels Everglades i els manglars, l'atzar, els amors passatgers, a una protagonista molt particular i a un univers que també ho es. La traducció de Núria Busquet Molist és una passada, per cert.