Reseñas y comentarios

He llegit uns quants llibres d’antiracisme, però aquest llibre és molt més que això i va molt més enllà. Ens parla d’una manera molt directa i entenedora del racisme estructural, de la colonialitat de les seves bases, i ho fa interpel·lant-nos a nosaltres; persones blanques. Ofereix una visió global amb referències molt valuoses i una visió local (Catalunya) de la blanquitud i els seus fonaments que urgeix entendre i desmuntar. És el meu llibre preferit del primer trimestre de 2025

Una metàfora paradoxal, que rau en la visió antropocèntrica, però que desmunta aquesta mateixa òptica per superació. Una constitució imaginària i real al mateix temps; la de les plantes, que resulta impossible de superar pels humans; sobretot per la humanitat moderna blanca patriarcal, occidentalocèntrica i ecocida. Mutualisme, sostenibilitat, solidaritat, descentralització, sòl, aigua, atmosfera neta… L’antítesi del capitalisme feta realitat.

Una història que m'ha agafat una mica amb les calces baixades. Carregada de poesia però brutal. Una història de cossos preciosa i salvatge alhora, i sobretot amb una perspectiva de classe admirable.

Una novel·la de ficció relacionada amb Shakespeare molt ben escrita, on de vegades les descripcions es fan pesades i de vegades són precioses. Per a mi el treball descriptiu és valuós, però no pot convertir-se en el cor de la novel·la. Hi ha algun error que desmereix l'obra, com que Damasc i Alep tinguin port. Tot l'argument no m'acaba de convèncer, tot i que la descripció inicial de l'Agnès és molt potent i empoderant.

Un llibre curt però impactant. Escrit amb una senzillesa i una contundència poètica impressionant. A mi em va deixar fotuda i em va fer adonar-me que de segons quines coses és millor que m'ho pensi unes quantes vegades abans de parlar-ne.

No estic massa avesada als temes filosòfics, però aquest autor toca tecles que em ressonen endins i em resulten molt pràctiques. La diferència entre optimisme i esperança és un dels aprenentatges claus, com també el fet que l’esperança transcendeix el jo i ens du a confiar-en. El centre de l’esperança no és el jo, ens fa marxar en camí de l’altre.

Una introducció prou extensa a les figures que van liderar les lluites d’alliberament nacional i independències africanes, molts dels quals van ser assassinats pels serveis secrets occidentals colonialistes o els seus agents interns. Aimé Césaire, Ruben Um Nyobè, Frantz Fanon, Patrice Lumumba, Kwame Nkrumah, Malcolm X, Mehdi Ben Barka, Amílcar Cabral, Thomas Sankara… Una constel·lació de persones enlluernadores, exposada amb honsetedat per l’autor.