És increïble com es poden recollir setanta opinions sobre el llenguatge inclusiu i menys de cinc siguin a favor o proposin alguna cosa, enlloc de la queixa constant que es pot llegir en pràcticament tots els articles. Això és molt català: queixar-se i no proposar res, perquè les accions importen en una societat masclista, però la llengua també ho és. I qui digui que no, que miri el dia a dia.

Un llibre repetitiu i que no aporta cap proposta nova, tret dels laments ja esmentats.

Recomanables els articles de Ana María Bejarano, on parla de l'hebreu; Marta Vinardell-Maristany, com a dona sorda, i els de Wendy Elvira-García i Eva J. Daussà.