Uf... A veure... El problema, per una part, és que a vegades confón plantes, no és consistent en fer les "fitxes" i ni hi posa els nomns científics i, a vegades, ni tan sols les traduccions al castellà. I per una altra banda, i el que em sembla més problemàtic, es que pren com a obres de referència tant escrits que sí parlen de botànica i etnobotànica ,com ara el Dioscórides de Font i Quer i posa al mateix nivell "Les Històries Naturals" i "La Botánica Oculta o el falso Paracelso" de Joan Perucho, que el que fan es parodiar els escrits de Plini i Paracels, i tenen bona part de ficció, tot i que Dauder sembla donar-les per bones com a fonts. També cita moltíssim el "Diccionari Infernal" de Collin de Plancy, comentant que té problemes greus de traducció al castellà i que ha consultat la font original en francès. Però el que no diu és que hi ha unes 6 versions del llibre de de Plancy, que començà éssent un escèptic i, a cada versió que revisava del llibre, es va anar convertint cada cop més en un fanàtic religiós i afegint del.liris sobre dimonis i demés. En fi... una decepció. Crec que és millor donar-li un cop d'ull al treball que va fer Cels Gòmis i Mestre com a folklorista.