Aquest llibre m’ha remogut sobretot un parell de temes; el del desig i el de la zoofília. És una obra que desborda marcs mentals i ens obliga a fer-nos moltes preguntes envers els imaginaris que ens dominen. Sense recórrer a una anàlisi científica o estrictament realista de què es narra, i per tant entrant en el joc de l’autora, s’obren algunes caixes plenes d’interrogants que normalment romanen tancades en la nostra perspectiva cultural actual. ¿Col·lapsen els nostres imaginaris dins del món en què vivim? ¿Quan col·lapsen és per excés de fantasia o per les restriccions que els marcs mentals socials ens imposen?