Després de fer un taller molt potent amb Maria Ignacia Ibarra sobre antropologia i feminisme descolonial m'acabava de llegir aquest llibre i m'ha semblat un prodigi que coincidissin ambdós fets. Yuderkis posa de cap per avall el feminisme eurocentrat que nascut de la modernitat pateix els seus tres vicis fonamentals; la construcció lineal i progressiva de la història, la divisió natura-cultura i la divisió colonial modern-no modern. Un llibre escrit des de la seva experiència en el feminisme autònom d'Abya Yala que fuig de l'academicisme del nord i que aposta per un futur que ja va ser, i que es fonamentava en la comunalitat.