Mbembe aborda l’actual crisi col·lectiva de futur recollint idees del Plantaciocè articulades per Anne Tsing o del nou materialisme desenvolupat per Donna Haraway o Katherine Hayles, per fer front al concepte extractivista que tenim del planeta. Ens proposa refundar la humanitat per poder ser capaços de conviure amb el món. Ens ofereix la seva perspectiva africana; ens proposa l’animisme africà i la seva metafísica com a espiritualitat més funcional per aquest present, on els límits entre objectes i humanitat s’esborren cada cop més. A mi, en especial i entre moltes coses, em va impressionar la idea que els objectes també tenen una càrrega espiritual i no haurien de ser considerats amb tanta freqüència com ho fem com a coses fungibles i mercaderies sense ànima. Assenyala una sèrie de constants de la civilització dominant com les migracions, l’ecocidi, la innovació tecnològica i la colonialitat occidental. Tot plegat redueix la vida i a les persones a crua matèria. No ens ofereix miracles ni solucions immediates però una cosmovisió potent a treballar.