Una metàfora paradoxal, que rau en la visió antropocèntrica, però que desmunta aquesta mateixa òptica per superació. Una constitució imaginària i real al mateix temps; la de les plantes, que resulta impossible de superar pels humans; sobretot per la humanitat moderna blanca patriarcal, occidentalocèntrica i ecocida. Mutualisme, sostenibilitat, solidaritat, descentralització, sòl, aigua, atmosfera neta… L’antítesi del capitalisme feta realitat.