Des de la meva perspectiva la principal malaltia de la qual pateix l’obra és de dirigir-se a públic ingenu i creient en una història liderada per individualitats i marcada per fites rellevants. Ni tan sols arriba a una proposta de “teoria minoritària” que per exemple des de la visió de Pareto expliqui com determinades elits condicionen el joc polític, o que expliqui com l’essència real de la història es fonamenta en la circulació de les elits. Jo no hi estaria d’acord, però, vaja, almenys em semblaria un exercici de coherència per part de l’autor. Mai parla dels interessos econòmics, dels lobbies, dels vincles del capitalisme amb les diferents derives. Llegir-lo et porta a un món ridícul on personatges com Reagan, Kohl, Thatcher, Putin són, segons l’autor, els grans responsables de molts dels girs que es produeixen. No hi ha una visió geopolítica profunda perquè no la pot haver-hi; per això caldria ser sincer i reconèixer el paper tòxic de l’imperialisme occidental i de la seva densa trama elaborada durant segles.

Planteja uns orígens d’Europa falsejats, que a més a més vincula erròniament a Grècia i a Roma sense assenyalar que aquestes herències, sobretot la grega i la judeocristiana son més pròpies del Llevant Mediterrani i Egipte. El topònim va ser utilitzat a l’antiga Grècia per distingir la part continental del Peloponès i les illes del Mar Egeu, però l’Europa que coneixem ara, llavors no tenia ni història. Ni l’imperi Romà es pot interpretar com una Europa inicial perquè era un imperi mediterrani que va estendre fins a Pèrsia i el que ara en diem Magreb. És un al·lucinat de la Gran Europa, que segons ell s’estendria fins a l’estret de Bering.

Una altra cosa greu és que passa de puntetes pels sis segles de colonialisme barbàric que occident va perpetrar i ni esmenta el neocolonialisme que continua perpetrant. No relaciona el nazisme amb res i el tracta erròniament com un fenomen deslligat de la tradició genocida europea. Fa algun esment a catàstrofes com la destrucció de Líbia, però sempre hi passa de puntetes sense assenyalar la terrible responsabilitat que va tenir l’OTAN.

És un imperialista que parla d’expansió lliberal del seu “món lliure” però que no entra amb sinceritat en el paper paral·lel de l’OTAN ni en les seves connexions amb l’occident més fosc. No explica que Europa està en crisi sobretot a conseqüència del neoliberalisme, però també per la seva política agressiva depenent dels EUA. Un personatge proatlantista que ha tingut contactes al més alt nivell i que va actuar com a informant occidental en l’època de la guerra freda no és de fiar. No exerceix l’autocrítica i tots els fets que han passat segons ell se sustenten en la versió imperial occidental; inclosos els estranys atemptats islamistes que es van produir a Europa durant anys i que sempre han deixat ombres profundes.