Reseñas y comentarios

L'abordatge de temes tan actuals, i referències a fets i col·lectius poc recents, podria fer-ho semblar "poc novel·la", però al revés, és una lectura que atrapa, i sobretot que ens fa creure que és possible desafiar el destí que sembla construir per nosaltres el capitalisme digital.

El títol em va cridar molt i quan vaig començar a llegir les primeres pàgines, les diferents vides d'anarquistes creuades amb les experiències de l'autora entre punks i zapatistes, em va atrapar!

M'ha escalfat el cor com el primer cop que el vaig llegir 💖

Una referència al llibre en un text que estava llegint m'ha fet treure'l del prestatge per rellegir-lo, i és ben bé el que necessitava ara mateix!

N'havia llegit un capítol molt bonic i tenia moltes ganes de llegir-lo sencer. M'hi he posat ara perquè farem un grup de lectura amb unes amigues amb les que ja vam llegir 'La seta del fin del mundo'.

Tenia moltes ganes de posar-m'hi. De moment és una lectura més densa del que m'esperava, però també pinta molt bonic.

Llegint l'«Assaig sobre el do».

Les primeres vint pàgines ja m'han semblat brutals!

Deu fer uns 15 anys de l'últim cop que l'havia llegit, i aquest cop l'Alícia m'ha semblat terriblement impertinent…

Com amb el seu llibre anterior ('Habitar tras el Muro', 2012), la Irene Sabaté ens aporta mirades complexes i enriquidores sobre la qüestió del dret a l'habitatge, portant-lo molt més enllà del fet de tenir o no tenir sostre. Aquí recull les vivències de dones amb situacions molt diverses sobre la crisi habitacional i analitza la interacció del gènere i de diferents formes de violència amb la qüestió de l'accés a l'habitatge. Ens parla del treball d'habitar, amb les connexions entre l'habitatge, el treball i les cures, de les diferents formes d'alienació residencial, i també de diferents estratègies d'exercici de sobirania residencial, buscant «caminar hacia un escenario donde las mujeres puedan escoger cómo, dónde y con quién vivir».