No em puc resistir gairebé mai a la ficció històrica com més antiga possible i tot i que Lavínia està situqfa en el marc directament poètic de la Eneida segueix sent el cas per aquesta novela. Un llibre que m'ha ensenyat una altra cara de Le Guin, tot i que en el seu estil reposat i bonic de sempre. Per llegir amb calma, no he devorat el llibre però si que l'he gaudit molt.