Beacat30 reseñó L'infinit dins d'un jonc de Irene Vallejo
Història de llibres i humans
5 estrellas
Vaig comprar una edició bellament decorada amb la intenció de llegir-lo al meu porxo, amb un bolígraf, un quadernet i Google al meu costat. Seria la meva lectura pausada. La idea era viatjar amb el meu balancí com a màquina del temps a la llunyana Biblioteca d'Alexandria. Depenia del meu esperit d'aventura per continuar el viatge.
Hi va haver moments en què vaig sentir que una Sherezade anomenada Irene Vallejo m'atrapava a l'encanteri del seu conte. Això és aquesta obra: un conte sobre la història dels llibres.
Em va encantar quan narrava les esgarrifoses malediccions que al llarg dels segles es van escriure per a aquells que robessin llibres o que no els tornessin als seus legítims propietaris. M'hauria encantat ser bibliotecària i maleir tots aquests malvats.
Em va fer reflexionar sobre quantes "filadores màgiques de paraules" s'hauran perdut per sempre, ignorades per la Història. Això em va fer sentir …
Vaig comprar una edició bellament decorada amb la intenció de llegir-lo al meu porxo, amb un bolígraf, un quadernet i Google al meu costat. Seria la meva lectura pausada. La idea era viatjar amb el meu balancí com a màquina del temps a la llunyana Biblioteca d'Alexandria. Depenia del meu esperit d'aventura per continuar el viatge.
Hi va haver moments en què vaig sentir que una Sherezade anomenada Irene Vallejo m'atrapava a l'encanteri del seu conte. Això és aquesta obra: un conte sobre la història dels llibres.
Em va encantar quan narrava les esgarrifoses malediccions que al llarg dels segles es van escriure per a aquells que robessin llibres o que no els tornessin als seus legítims propietaris. M'hauria encantat ser bibliotecària i maleir tots aquests malvats.
Em va fer reflexionar sobre quantes "filadores màgiques de paraules" s'hauran perdut per sempre, ignorades per la Història. Això em va fer sentir petita, però afortunada de néixer en una època on puc expressar-me. La mateixa autora no existiria com a contadora d'històries si hagués nascut un altre segle. Irene té també una mica de poetessa, és capaç d'embellir el Món ajuntant paraules. Em va emocionar quan tractava l'assetjament escolar que va patir. També amb la narració dels presoners en camps de concentració que van sobreviure "ancorats" a la literatura. Tant de bo tots tinguessin temps per a més llibres i menys guerres.