Orbital

Sis astronautes giren a bord de l’Estació Espacial Internacional. Duen a terme una tasca vital, però a poc a poc es comencen a preguntar: què és la vida sense la Terra?, què és la Terra sense la humanitat? Junts observen el seu silenciós planeta blau, en un dia hi donen setze voltes, travessen continents i els quatre cicles de les estacions, contemplen les glaceres i els deserts, els cims de les muntanyes i les onades dels oceans. Panoràmiques infinites d’una bellesa impactant vistes en un sol dia. Però per més que estan ben lluny del món, no poden fugir de la seva atracció constant. La notícia de la mort de la mare d’un d’ells arrossega pensaments de tornar a casa. Miren com es forma un tifó sobre una illa i temen per les persones que estimen, admirats de la seva magnificència i atemorits per la destrucció que provoca. La fragilitat de la vida humana omple les seves converses, les seves pors, els seus somnis. Tan lluny de la terra, i mai no s’han sentit més a prop i protectors d’ella.